Escorca és el municipi més emblemàtic de la Serra de Tramuntana, el novè més gran de Mallorca i alhora el menys poblat de l’illa. Limita amb els municipis de Fornalutx, Sóller, Bunyola, Alaró, Selva, Campanet i Pollença. Al nord, limita amb la mar i té un petit moll entre la desembocadura dels emblemàtics Torrent de Pareis i l'antic nucli de Sa Calobra.
El nom d'Escorca, segons l'historiador Joan Coromines, és derivat del romànic primitiu skulka, que significa "lloc de guaita, de talia". Seria per tant, el lloc des d'on, ja abans del període islàmic, es vigilaven es Burgar, s’Entreforc, els torrensde Lluc i des Gorg Blau i es Cosconar, contra els possibles atacs invasors procedents de les valls dels torrents o de les serres. El topònim figura al Llibre del repartiment de Mallorca (1232) com Axcorca, una de les alqueries de les muntanyes.
Tot i que la guia dels pobles de Mallorca ens indica que les primeres referències històriques d’Escorca les trobam a la cultura islàmica, la Gran Enciclopèdia de Mallorca ens parla de tres jaciments arqueològics de la prehistòria i història antiga.A l'època prehistòrica, les muntanyes d'Escorca ja foren lloc de poblament, enterrament i culte dels primitius pobladors de l'illa. Existeixen diferents jaciments arqueològics que ho corroboren.
La dominació islàmica, tal com evidencia l'abundant toponímia que ha perviscut, hi arrelà fortament, sent l’ocupació humana dispersa, però certament més intensa que al període clàssic, afavorida per l’expansió ramadera i pels progressos en l’aprofitament de les aigües.
La conquesta catalana topà amb diverses dificultats, fins al punt que la totalitat del terme no fou conquerit fins l'any 1232, a la tercera estada de Jaume I a l'illa de Mallorca. En el repartiment, les terres d'Escorca correspongueren a la porció reial i un dels titulars fou l’Infant Pere de Portugal. El territori que abarca de Pollença cap a Lluc (propietats com Lluc, Son Amer, Es Guix. Comafreda, Mossa,Femenia,Mortitx i Muntanya) fou atorgat a l'orde del Temple.Escorca erallavors una alqueria de 12 jovades que correspongué a Arnau Abrines. La conquesta catalana no significà un trencament del sistema econòmic, però introduí elements del feudalisme senyorial, com les cavalleries(destaca la de Sa Calobra).També significà la creació d'una parròquia i es construí una petita església dedicada a St. Pere, a l'alqueria d'Escorca.
El 1246, el rector relacionava Almallutx, Sa Calobra, Escorca i Lluc com els llocs més importants del terme. Al mateix any,ja es documenta a Lluc, una capella dedicada a la Mare de Déu, trobada per un pastor segons la llegenda, la qual romania encara sota la jurisdicció del rector d'Escorca. Un element dinamitzador fou el culte i pelegrinatge a Lluc, cristianització d’un lloc sagrat prehistòric, on Nostra Senyora de Lluc esdevingué objecte d’una veneració que, ja el s.XIII, atreia gent de tota Mallorca.
A començament del segle XIV Escorca començà a tenir batlle reial i l'any 1310 el rei Jaume II intentà fundar-hi un poble, però el projecte no es dugué a terme. El 1322, Bernat Sa Coma, cedí un solar per fer-hi una hostatgeria per als peregrins que anaven a Lluc.
Des de 1456 Lluc es convertí en priorat, i es dugué a terme el trasllat de la parròquia d’Escorca a Lluc. D'aquesta manera, Lluc esdevingué centre eclesiàstic i civil del terme. Un dels fets més destacables, ja dins el segle XVI, és la organització d’una Escolania de sis infants que havia de cantar a la Mare de Déu en nom de tot Mallorca, com es feia a Montserrat (tot i que les arrels dels Blavets es remonten al s. XIII). EI vestit dels nins era de color blau, d'on els ve el nom més tardà de minyons o al·lots blaus o simplement blaus, que recentment ha derivat al hipocorístic de blavets.
L'actual església de Lluc, d'estil renaixentista, fou començada el 1622 i acabada el 1691. A la primeria del S. XX es va reconstruir la façana principal i es va completar la decoració barroca de tota l'església, seguint les instruccions de l'arquitecte català Antoni Gaudí. El Santuari de Lluc és patrimoni de la Diòcesi de Mallorca, la qual l'encomanà des del 1891 als Missioners dels Sagrats Cors, fundats pel P. Joaquim Rosselló i Ferrà.
