Escorca és el municipi més emblemàtic de la Serra de Tramuntana, el novè més gran de Mallorca i alhora el menys poblat de l’illa. Limita amb els municipis de Fornalutx, Sóller, Bunyola, Alaró, Selva, Campanet i Pollença. Al nord, limita amb la mar i té un petit moll entre la desembocadura dels emblemàtics Torrent de Pareis i l'antic nucli de Sa Calobra.

El nom d'Escorca, segons l'historiador Joan Coromines, és derivat  del romànic primitiu skulka, que significa  "lloc de guaita, de talia". Seria per tant, el lloc des d'on, ja abans del període islàmic, es vigilaven es Burgar,  s’Entreforc, els torrensde Lluc i des Gorg Blau i es Cosconar, contra els possibles atacs invasors  procedents  de les valls dels torrents o de les serres. El topònim figura al Llibre  del repartiment de Mallorca (1232) com  Axcorca, una de les alqueries de les muntanyes.

Tot i que la guia dels pobles de Mallorca ens indica que les primeres referències històriques d’Escorca les  trobam a la cultura islàmica, la Gran Enciclopèdia de Mallorca ens parla de tres jaciments arqueològics de la  prehistòria i història antiga.A l'època prehistòrica, les muntanyes d'Escorca ja foren lloc de poblament,  enterrament i culte dels primitius pobladors de l'illa. Existeixen diferents  jaciments arqueològics que ho  corroboren.

La  dominació  islàmica, tal  com  evidencia  l'abundant toponímia  que  ha perviscut,  hi  arrelà fortament,  sent  l’ocupació  humana  dispersa,  però certament  més  intensa  que  al  període  clàssic,   afavorida per  l’expansió ramadera  i pels progressos en l’aprofitament de les aigües.

La conquesta catalana topà amb diverses dificultats,  fins al punt que la totalitat del terme no fou conquerit  fins l'any 1232, a la tercera estada de Jaume I a l'illa   de Mallorca. En el repartiment, les terres d'Escorca correspongueren a la porció    reial i un dels titulars  fou  l’Infant Pere de Portugal. El  territori que abarca de Pollença cap a Lluc (propietats com Lluc, Son Amer, Es Guix. Comafreda,  Mossa,Femenia,Mortitx i Muntanya) fou atorgat a l'orde del Temple.Escorca erallavors una alqueria de 12 jovades que correspongué a Arnau Abrines. La  conquesta  catalana no significà un trencament del sistema econòmic, però introduí elements del feudalisme senyorial, com les cavalleries(destaca la de Sa Calobra).També  significà la creació d'una parròquia i es construí  una petita església dedicada a St. Pere, a l'alqueria d'Escorca. 

El 1246, el rector relacionava Almallutx, Sa Calobra, Escorca i Lluc com els llocs més importants del terme. Al mateix any,ja es documenta a Lluc, una capella dedicada a la Mare de Déu, trobada per un pastor segons la llegenda, la qual romania encara sota la jurisdicció del rector d'Escorca. Un element dinamitzador fou el culte i pelegrinatge a Lluc, cristianització d’un  lloc sagrat  prehistòric, on Nostra Senyora de Lluc esdevingué objecte d’una veneració  que, ja el s.XIII, atreia gent de tota Mallorca.

A començament del segle XIV Escorca començà a tenir batlle reial i l'any 1310   el rei Jaume II intentà  fundar-hi  un  poble,  però  el  projecte  no  es  dugué a        terme. El 1322, Bernat Sa Coma, cedí un solar per fer-hi una hostatgeria   per als peregrins que anaven a Lluc. 

Des de 1456 Lluc es convertí en priorat, i es dugué a terme el trasllat  de la parròquia d’Escorca  a  Lluc.  D'aquesta manera,  Lluc esdevingué  centre eclesiàstic  i civil del terme. Un dels fets més destacables, ja dins el segle XVI, és la organització d’una Escolania de sis infants que havia de cantar a la Mare de Déu en nom de tot Mallorca, com es feia a Montserrat (tot i que les arrels dels Blavets es remonten al s. XIII). EI vestit dels nins era de color blau, d'on els ve el nom més tardà de minyons o al·lots blaus o simplement blaus, que recentment ha derivat al hipocorístic de blavets.

L'actual església de Lluc, d'estil renaixentista, fou començada el 1622 i acabada el 1691. A la primeria del S. XX es va reconstruir la façana principal i es va completar la decoració barroca de tota l'església, seguint les instruccions de l'arquitecte català Antoni Gaudí. El Santuari de Lluc és patrimoni de la Diòcesi de Mallorca, la qual l'encomanà des del 1891 als Missioners dels Sagrats Cors, fundats pel P. Joaquim Rosselló i Ferrà.